Inauguració: 28 de març, 12h

Han de ser un instant d’un relat més ample, com afirmaven els artistes de la Figuració Narrativa? O són un objecte en si mateix sense cap relació amb qualsevol altre? En els anys 60, un context històric de canvi social i polític en el que tot era posat en qüestió, les imatges no van escapar al debat. L’exposició no oposa estils. Mostra un camp de forces, un moment compartit en què tota la pintura, figurativa o no, és posada en qüestió.

SALA 2. S 37. De l’empremta a l’abstracció

El 1981, en l’exposició que el Centre Pompidou li va dedicar a Peter Stämpfli, va estendre al llarg d’una paret una estructura negra que evoca l’empremta del neumàtic inspirat en la geometria geomètrica del relleu d’un neumàtic de cotxe. Enguany, 45 anys més tard, Stämpfli recrea l’obra.

SALA 3. Grans obres, petits formats

19 obres de petit format acosten al visitant a la varietat de procediments de l’art fet a París entre 1960, un collage d’Erró, i el 2011, una pintura magnètica de Takis.

Més informació