Abdias Ngateu
Va néixer el 1990 a Douala (Camerun)
Viu i treballa a Douala (Camerun)

Els fabulistes, de tots els temps i de tots els llocs, sempre s'han servit dels animals per transmetre el seu missatge, sobretot quan aquest missatge vol ser crític amb el món, tal com ells ho veuen al seu voltant i tal com ells ho viuen i desitjarien poder-ho canviar. Utilitzant aquests mateixos portaveus amb humor, amplificat per la comicitat de les situacions que escenifica, Abdias Ngateu ens explica a través de les seves pintures les dificultats del seu país, el Camerun. Encara que, certament, el seu sentit crític de l'observació es pot aplicar d'un extrem a un altre del nostre continent.

Més enllà d'aquests animals que tant s'assemblen als humans, llevat que sigui al revés, l'artista ha escollit la lacerant qüestió dels desplaçaments urbans per sostenir la seva al·legoria. Les carreteres que, tot just estrenades i lliurades a la circulació, immediatament són destrossades a causa del desordre i l'absència de respecte per qualsevol norma d'utilització, però sobretot per les mancances dels constructors que permeten totes les formes de corrupció i que comporten recórrer a qualsevol tipus de mitjà de transport.

Daniel Onguene

Va néixer el 1995 a Bafoussam, Camerun
Viu i treballa a Douala, Camerun

El període de les independències dels països africans, ara fa uns seixanta anys, va afavorir la creació de les primeres escoles de belles arts en el continent, les primeres exposicions individuals o col·lectives, els festivals i altres manifestacions. L'eufòria d'aquesta llibertat -de vegades clarament adquirida-, els moviments nacionalistes i el retorn als arrels i als orígens, tot aquest discurs entusiasta el trobem traslladat a les obres que hem pogut admirar des de Dakar fins Yaoundé, passant per Brazzaville. Àfrica era llavors bella, finalment podia unir la seva veu al concert de les nacions, la seva identitat es convertia en motiu d'orgull i tot havia de reflectir aquesta fe en un futur millor que necessàriament s'havia d'enaltir.

Una generació després, molts dels crits d'alegria s'han ensordit, les disputes han sortit a la llum, la unitat africana ha volat en trossos i la marxa cap al desenvolupament suscita interrogants i es posa en qüestió en tots els estrats de la població. L'èxode rural causa nombrosos estralls que es multipliquen per deu en un ambient general de laxitud i fatalisme. El camp colpejat per tota mena de calamitats humanes i naturals s'està buidant en favor d'unes ciutats que no estaven programades per absorbir semblant quantitat de població.