Turisme de Sitges

El Parc del Garraf, un espectacle molt natural

Sitges n’és molt de marinera. I n’és molt de blava. Però també mira cap a la muntanya, n’és de verda doncs, també. Perquè si al seu davant, hi té aquest regal anomenat mar mediterrani, al darrere hi té un tresor natural, el Parc del Garraf, segurament el gran desconegut dels parcs naturals de Barcelona i de Catalunya. Que no sigui cosa nostra…

El Parc del Garraf és únic. Som davant d’un parc sense comparació a Catalunya. I si prenem Espanya com a referent, el que més s’hi assemblaria és aquest altre espectacle natural, el Cabo de Gata. La singularitat del parc es deu a que es tracta d’un massís càrstic, fet que li confereix un baix relleu amb pics arrodonits, profundes valls, parets rocoses i un color verd que es combina amb un gris blavós. Sí, és ben cert, no s’adiu a la postal de parc natural amb grans arbres i vegetació frondosa. Però el Parc del Garraf és una altra cosa… i és meravellós (ja us ho hem dit, que si encara roman desconegut no serà pas cosa nostra).

 

El Parc del Garraf és una altra cosa perquè a aquest paisatge ondulat i clapejat de verd, de pedra i de sorra, se li sumen les vistes al mar. I aquesta combinació és una sobredosi d’emoció que fins i tot costa de descriure. Per això, heu de venir i descobrir-lo. I ho podeu fer pel vostre compte o bé tot participant a algunes de les activitats que el parc mateix organitza cada setmana.

 

Si hi veniu pel vostre compte, el Punt d’informació Turístic de Sitges us situarà pel que fa a rutes, camins i corriols. Aquest mapa oficial amb itineraris diferents també us pot ésser d’ajuda. Important però, això sí, un cop al parc siguem responsables i sostenibles. La Sofia Paricio, responsable d’Ús Públic i de Conservació del Parc del Garraf, ens recorda els 4 manaments principals: aparcar a les zones habilitades, tot evitant deixar el cotxe a pistes o davant de camins amb cadenes; no donar de menjar als animals –compte amb les guineus que a més ens poden mossegar-, informar-se de si hi ha batudes de caça –permeses i regulades per la superpoblació de porcs senglars- i limitar la velocitat a la carretera del parc, doncs és de fet una pista forestal asfaltada, per la qual cosa, ull, perquè la velocitat màxima permesa és de 30 kilòmetres per hora.

 

Després tenim les activitats guiades. En són moltes i variades, la majoria d’elles pensades per tal de poder-les gaudir en família: des de tallers infantils a sortides d’iniciació en espeleologia, rutes en veler i caiac per a gaudir del Parc des del mar, visites teatralitzades i moltes més. Per a informar-vos i inscriure-us, entreu a la mateixa web del parc. I molt recomanable, baixar-se l’aplicació (també hi podrem obtenir informació sobre les batudes de caça que us explicàvem abans).

 

No us serà fàcil triar què fer. Per això, hem insistit a la Sofia que ens aconselli una ruta: “Jo recomanaria la ruta circular del Castell d’Olivella, que és una de les més maques, plena de pinedes i margallons –planta emblemàtica del parc que sembla un ram de palmeres invertit -. A més a més, té el valor afegit de poder pujar al Castell i gaudir d’unes vistes de 360º, amb els Pirineus i Montserrat al fons”. I un indret? “Doncs, mira, des de Sitges us recomanaria visitar l’ermita de la Trinitat, ideal per a trepitjar aquesta morfologia calcària tan única del Garraf”.

 

Per cert, és possible que quan visiteu el Parc del Garraf, en algun moment, gaudiu de l’elegant vol d’una de les aus més emblemàtiques del parc: l’àliga cuabarrada o perdiguera. Es tracta d’una espècie en risc d’extinció. Un altre regal que ens ofereix aquest indret tan desconegut, esperem però que una mica menys gràcies també a vosaltres ;)

Comparteix

  • camí de les costes1
  • camí de les costes1

Comentaris

  1. Pedro
    11 desembre 2020
    Un espai genialment gestionat. Tant de bo la resta d'administracions prenguessin exemple de com es fan bé les coses i de l'amabilitat de el personal. Quina sort té Sitges.

Que no t'ho expliquin