Turisme de Sitges

El tomàquet més refrescant

Som al setembre, i tot i que es pot veure el seu final a l’horitzó, l’estiu encara no ha marxat de Sitges. Així que el més intel·ligent és que els nostres plats ens portin allò que ens cal, frescor, senzillesa i totes les propietats nutritives. Aquestes són les característiques que trobarem als productes de temporada i de km0. Ja ho veureu: ho provem amb el tomàquet.

El més senzill pot ser el més perfecte i proposem una senzilla amanida de tomàquet per tal de demostrar-ho. Però no es tracta pas d’una amanida qualsevol de tomàquet, o més aviat d’una amanida d’un tomàquet qualsevol. “Quan agafes el tomàquet de la branca ja madur és quan aconsegueixes aquest tomàquet tan dolç i tan sucós, amb un gust complet, aquest gust de tomàquet de debò”. Ens ho explica l’Agnes Zander, la directora de Sències Can Girona de Sitges, una masia oberta al públic que ofereix experiències de cultura de la terra, que van des d’adquirir el producte km0 de temporada, fins a participar en accions dins de l’hort o aprendre sobre el món rural.

 

Els ingredients per a aquesta amanida de tomàquet-tomàquet: 

  • Un tomàquet acabat d’agafar de la planta, preferiblement de la varietat rosa ple o cor de bou. 
  • Ceba tendra. 
  • Oli d’oliva verge extra. 
  • Sal gruixuda marina.
  • Unes fulles d’alfàbrega.

La preparació d’aquest plat és tan senzilla perquè el secret rau en l’autenticitat del producte, en la confiança en aquest tomàquet de proximitat, que ha estat conreat amb afecte i que s’ha deixat madurar a la branca, per gaudir de tota la seva essència. L’ Agnes ens recomana agafar el tomàquet (madur, naturalment, si no, no s’hi val) i pelar-lo, “perquè la pell pot ser una mica indigesta”. Tallar-lo ben fi, com si fos un carpaccio, i afegir-hi la ceba tendra ben picada. Després, només cal regar-ho amb un rajolí d’oli d’oliva verge extra i un pessic de sal gruixuda marina, sense posar-hi res més. Amb unes fulles d’alfàbrega per sobre, tindrem davant nostre la millor manera de gaudir de l’experiència del gust d’un tomàquet de debò.

 

Aquesta fruïció només és possible amb tomàquets de proximitat i conreats de forma tradicional. “Quan un tomàquet no madura a la planta”, adverteix l’Agnes Zander, “i s’agafa verd per tal de poder transportar-lo durant kilòmetres i més kilòmetres, arribarà a agafar el color vermell, però no el gust característic d’una bona maduració”. D’altra banda, cal tenir en compte la varietat: “De vegades, ens trobem tomàquets de pell molt dura i sense gust, perquè el comerç de distribució dóna preferència a la duració del producte. L’agricultor que produeix varietats locals i tradicionals, no obstant, està vetllant perquè el tomàquet sigui bo, tot i que sigui més delicat i duri menys”. I per últim, la Zander recomana que el tomàquet no passi per la nevera: “Si el tomàquet és tan bo, millor no posar-lo a la nevera, doncs el canvi de temperatura afecta les seves propietats”.

 

El tomàquet és una fruita d’estiu i per això, la natura, que és més sàvia del que de vegades pensem, ens obsequia amb un producte que ens refresca, que és el que ens cal per conviure amb la calor. A més a més, ens permet menjar-lo sense una preparació excessiva, ens estalvia temps. “Quan menges de temporada, no només estàs respectant el medi ambient i menges aliments més bons; a més a més, allò que t’ofereix la natura del teu entorn és el més adequat en cada moment”, sentencia la Zander. Per això, a Sències Can Girona promouen aquest contacte amb el món rural, no només oferint productes kilòmetre zero, també tot permetent apropar-nos a la producció tradicional, al cicle de la natura i a tota una sèrie d’activitats que ens reconcilien amb la terra.

Comentaris

No hi ha comentaris.

Que no t'ho expliquin