Turisme de Sitges

A pedals entre vinyes i pel Parc del Garraf

Sitges es gaudeix de moltes maneres. Però n’hi ha una que n’és diferencial: en bici. La possibilitat que amb un cop de pedal passem del passeig marítim al Parc del Garraf és tota una sort que no amaguem i que ens agrada compartir. Rutes n’hi ha a milers, però a tall d’exemple us proposem avui una de baixa dificultat que barreja vinyes, cellers, castells i la mar de fons.

No s’hi val l’excusa de ‘jo mai no surto en bici’ o ‘però si no estic gens en forma, no ho aguantaré’. Arguments fallits quan el que proposem és que pugeu a una bicicleta elèctrica, doncs si bé hauríeu de pedalar, l’esforç serà sobretot per al coll i cap a on mirar a cada moment.

 

Per a la ocasió, ens acompanya una andorrana que es va enamorar de Sitges (sí, és un mal per al qual no hi tenim remei) i va decidir quedar-se a  viure-hi, convertint la seva gran passió en la seva feina. De fet, la Montse Arauz, de ebike Sitges Tour, reconeix que la bici és per a ella com “la pastilla de la felicitat: si no tinc un bon dia, només he de sortir a pedalar”.

 

La ruta que ens proposa la Montse ho te gairebé tot: vinyes en format panoràmic (de vegades amb la mar de fons), pujada a les portes del castell de Sant Pere de Ribes, trams verds i aromàtics pel Parc del Garraf, parada per tal de fer un tast de vins del Penedès (incloent-hi el vi Malvasia de Sitges) a l’impressionant celler –per dins i per fora- Torre de Veguer i de tornada a Sitges passant per Terramar i amb el mediterrani com a regal final.

 

En total, la ruta, de tipus circular i que podeu descarregar-vos a aquest enllaç, són una mica més de 20 kilòmetres i es pot fer sencera en vora dues hores i mitja (amb parades incloses). Una gran inversió, com ho són tots els viatges. Perquè a la fi, omplim la motxilla de records. I en aquesta sortida en bici, n’hi ha uns quants que us avancem: l’exuberància amable i verda de les figues de moro al llarg de tot el camí, el soroll sedant de les rodes sobre la terra, l’olor optimista a farigola i a fonoll, el sabor a fruits vermells que s’allarga en boca com un vi negre que fermenta a pedra i es ‘guareix’ en àmfores –com feien els monjos al segle XV-, el sol i l’ombra dels camins pel Parc del Garraf, la línia blava de fons que et recorda que Sitges també és mar, i de principi a fi, el somriure contagiós de la Montse.

 

Per cert, tant se val quan llegeixis aquest post: aquesta ruta (i gairebé qualsevol altra per Sitges) és igual de maca tot l’any, amb els matisos propis de cada estació. A l’estiu, les tardes en bicicleta són una teràpia viatgera perfecta després d’una matinal marítima. I a l’hivern, els matins temperats pel sol són ideals. A la tardor i a la primavera, amb colors que van variant, qualsevol moment és bo. Vaja, que, com passa en els bons viatges, només cal portar de casa les ganes de descobrir i de deixar-se sorprendre… i col·leccionar records ;)

 

RutabiciSitgesII.jpeg

RutabiciSitges3.jpeg

RutabiciSitges4.jpeg

Foto: @ebikesitgestours

Comparteix

Comentaris

  1. NeoldTeedoXH
    22 abril 2021
    :):):)