Turisme de Sitges

Fundació Stämpfli, una joia de l’art contemporani encara per descobrir

Sitges és modernisme. És en Santiago Rusiñol i és el museu del Cau Ferrat. Però Sitges és també art contemporani i és la Fundació Stämpfli. Encara desconegut per a molts visitants, aquest museu és una joia que resta per descobrir, doncs acull obres d’alguns dels artistes més importants de la figuració narrativa, del pop art i de l’art cinematogràfic. Si et ve de gust, et convidem a descobrir-lo plegats.

Si us agrada viatjar, sabeu que hi ha llocs que us atrapen. Arribes i en poca estona, notes una emoció continuada. Un pessigolleig que se t’instal.la al clatell. T’hi sents bé, et fan sentir bé… i vols quedar-te. Això és el que li va passar a en Peter Stämpfli, l’artista suís que descobrí Sitges de la mà de la seva dona, la catalana Anna Maria. I aquest descobriment li canvià la vida, i agità a la vegada la vida cultural de Sitges.

 

Des d’un bon començament (parlem de l’any 1971), en Peter Stämpfli s’implicà en la societat i la cultura locals. I ho va fer de forma molt activa : organitzant primer, des del 1977 i fins el 1986, les festes culturals i populars al carrer d’en Bosc, on va situar la seva residència. Aquesta efervescència cultural cristal·litzà l’any 1995 a l’Espai Cultural Peter Stämpfli, que facilità i impulsà les investigacions del Grup d’Estudis Sitgetans, i després, l’any 2009, a la Fundació Stämpfli, que va permetre crear un dels museus d’art contemporani més importants del Mediterrani. Si no el coneixeu encara, ens feu enveja pel descobriment que us hi espera.


Per als qui no l’heu visitat, us situem una mica. Primer, literalment: la Fundació Stämpfli es troba a l’antic Mercat del Peix de Sitges, a la plaça de l’Ajuntament. El seu fons artístic està compost per peces d’artistes contemporanis de la segona meitat del segle XX que, per amistat o per complicitat artística amb el mateix Peter Stämpfli, van donar alguna de les seves obres a aquest fantàstic museu. Hi entrem?

 

fundacion stampfli3.jpeg

 

A l’entrada, us hi podeu trobar l’Anna o la Susanna, o totes dues. Elles són les que duen a terme les visites guiades, que es poden concertar a la web de Museus de Sitges. L’Anna reconeix que aquest museu “és el gran desconegut” de Sitges. “L’ombra del modernisme és molt allargada i per això molta gent desconeix que tenim un museu d’art contemporani, que inclou obres d’artistes que també formen part de la col·lecció del Centre Pompidou de París, del MOMA de Nova York i d’altres grans centres d’art del món”. El que hem dit: us envegem pel vostre futur descobriment…

 

En el nostre cas, vam dur a terme la visita guiada amb en Ferran Martínez Sancho, comissari d’exposicions de la Fundació Stämpfli. Un luxe, tant per allò que sap, com igualment important, com per com ho explica. A mode d’introducció prèvia, en Ferran ens posa en context : “Allò que podem veure a aquest museu, és l’obra de diferents artistes que a principis dels anys 60 protagonitzaren la ruptura total amb l’expressionisme i el lirisme abstracte; artistes que ampliaren la seva mirada a partir d’objectes quotidians que els varen servir per crear un discurs poètic nou”. Us ve de gust entrar-hi, oi que sí ? Vinga, comencem ;)

 

La Fundació té sis sales d’exposicions: la 1, la 2 i la 3; amb obres de diferents artistes internacionals. I la A, la B i la C, amb obres del mateix Peter Stämpfli. Comencem, si us sembla bé, amb els números i amb la sala 1, “la joia de la corona”, segons en Ferran Martínez. Per què? “Doncs perquè aquí hi trobem representants molt destacats de la ‘figuració narrativa’, moviment que va néixer a  París el 1964 però que va incloure artistes de diferents països”. L’entrada a aquesta sala impressiona, doncs just al començament, hi trobem un oli del mateix Peter Stämpfli, de tres metres i mig d’alçada, que ens mostra en detall el dibuix d’un pneumàtic, eix temàtic principal de la seva producció. A aquesta mateixa sala, hi trobem també obres d’en Bernard Rancillac, d’en Erró Gudmundur, d’en Jacques Monory o de l’espanyol Eduardo Arroyo.

 

Baixem a la sala 2 de la Fundació Stämpfli, més heterogènia que la 1, on els olis d’estil primitiu d’en Jean-Michel Sanejouand, conviuen amb fotografies com les d’en Piotr Kowalski i la seva vista aèria de Nova York, els negatius esquinçats i després positivats d’en Peter Knapp, o els mitjons de cartells publicitaris reciclats del grec Pavlos.

 

La sala 3 radicalitza encara més la proposta amb peces centrades en l’anomenat ‘art cinètic’, un corrent artístic en el qual les obres tenen moviment o semblen tenir-lo. Hi destaca una peça d’un dels seus representants més destacats, pioner a més a més, l’artista grec Takis, una espècie de penell o senyalització composta per restes de metralla i peces de sistemes de telecomunicacions antics. També hi ha espai aquí per als reptes: És realment taronja el quadre del veneçolà Carlos Cruz-Díez? O es tracta d’un efecte òptic? On porten les petjades que poblen la petita obra d’en Niele Toroni? Doncs sí, haureu de venir per tal de resoldre aquest dilema…

 

Fundació Stämpfli 2 

 

Passem ara a les sales dedicades a en Peter Stämpfli, i que es troben a l’edifici annex. Important seguir l’ordre alfabètic, començar per la A, continuar per la B i acabar a la C. Fer-ho així permet visualitzar de forma molt evident l’evolució de la seva obra, que partint d’objectes i de gestos: un volant, el color d’un pintallavis, la primera tassa de cafè del dia o un tomàquet, es va centrar després en la força lírica i artística dels patrons geomètrics dels dibuixos dels pneumàtics. A la sala B, hi ha dues peces monumentals de dos pneumàtics –una de més de cinc metres de llarg, i a la sala C veiem com, seguint amb aquest element, el gris deixa pas al color per il·lustrar, i el tot deixa espai al detall, com una mena de geometria més viva i fins i tot tridimensional.

 

I fins aquí la nostra visita. Ja ens explicareu què tal la vostra. Recordeu: horaris i visites guiades, a la web de Museus de Sitges. Molta enveja, sí, per tot el que us hi espera ;)

27/01/2022

Comparteix

Comentaris

No hi ha comentaris.