Sitges reivindica l’obra i la figura de Miquel Villà (Barcelona, 1901 -  el Masnou, 1988), un artista modern dels segle XX, a través d’una mostra instal·lada al Museu de Maricel del 29 de maig al 26 de setembre. L’exposició ‘Miquel Villà. La pintura sense atzar’ s’ha presentat aquest dijous als mitjans de comunicació per posar en valor una mostra que  permet veure el pintor dins el context de l’art català i també una obra que és, sens dubte, una de les més personals de la pintura catalana del segle passat. La seva pintura estructurada i de masses compactes, la pinzellada densa i el gust per la matèria la fan especialment estimada, tant per aquells que defensen l’art figuratiu com el de l’avantguarda.

Aquesta reivindicació, impulsada des dels Museus de Sitges, és necessària, ja que la darrera ocasió que es va poder contemplar la seva obra en tota la seva amplitud va ser el 1985, quan el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va dedicar una retrospectiva al Palau Moja i, tan sols tres museus catalans –el Museu de Montserrat, el Museu Deu del Vendrell i el Museu de Maricel de Sitges- tenien obra del pintor exposada a les sales permanents. Amb la reobertura del Museu de Maricel, Sitges per primera vegada també va exposar un quadre de Miquel Villà i ja va veure la necessitat de realitzar un homenatge al pintor per seguir la línia d’investigar i donar a conèixer els artistes representants del seu fons.

Malgrat aquesta poca presència de l’obra del pintor en l’àmbit públic, la seva obra és molt apreciada pel col·leccionisme d’art contemporani, i no solament el d’àmbit català. Tot i que Villà mai va abandonar la figuració, la seva obra va ser sempre defensada per la crítica.

El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, destaca que “la mostra arriba en un moment el qual els Museus poden ampliar aforaments i per tant acollir els visitants que vinguin a Sitges i que estiguin interessats per l'oferta cultural de la vila". El regidor de Cultura anima “a tots i totes les sitgetanes a seguir redescobrint el Cau Ferrat i el Museu Maricel amb les exposicions temporals com la fantàstica exposició de Miquel Villà".

El director gerent en funcions del Consorci del Patrimoni de Sitges, Pere Izquierdo, destaca que “l’Exposició ‘Miquel Villà. La pintura sense atzar’ obre la temporada d’estiu als museus de Sitges, una temporada en la qual estem convençuts que la gent vol descobrir noves coses, descobrir exposicions, visitar museus, fer les coses que no ha pogut fer durant el temps de la pandèmia i, per això, oferirem aquest estiu dues meravelloses exposicions: aquesta de Miquel Villà amb uns colors fascinants i la d’Hermen Anglada Camarasa, que commemorarà el seu centenari revisant els anys que va passar a París”.

La mostra, comissariada per Ignasi Domènech i Susanna Portell, s’emmarca en la política d’exposicions dels Museus de Sitges, basada en la recerca i la difusió al voltant dels artistes i les col·leccions conservades en els seus fons. 

El comissari, Ignasi Domènech, afirma que “L’exposició de Miquel Villà al Maricel és una oportunitat de veure sens dubte una obra extraordinària d’un dels pintors catalans més importants del segle XX”.

Per a la comissària, Susanna Portell, insisteix que “l’exposició que podem veure és una autèntica oportunitat per descobrir un pintor que per primera vegada després de tant de temps es pot visualitzar dintre tot el seu context cronològic, la seva recerca tant personal que porta des de l’inici,  aquesta recerca de construcció i de color, que voreja gairebé ja l’abstracció de les últimes obres”.

‘Miquel Villà. La pintura sense atzar’ és el resultat de la recerca dels comissaris per localitzar el màxim d’obres inèdites del pintor i apostar fermament per l’edició d’un catàleg, on es recull la catalogació portada a terme. Per acompanyar els tres textos -a cura d’Ignasi Domènech, Susanna Portell i Carles Pongiluppi- s’han reproduït 40 d’aquestes teles catalogades, que se sumen al total de 57 obres que es poden veure al Museu de Maricel.

L’exposició recorre els principals escenaris pintats per Villà i ressegueix la seva evolució des de les primeres teles de joventut pintades a l’Amèrica del Sud fins a la pràctica abstracció de la darrera obra que clou l’itinerari expositiu, pintada poc abans de morir. Provenen en la seva majoria de col·leccions particulars (24), del mateix Museu de Maricel, de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat de Catalunya, del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i dels museus Deu del Vendrell, Valls i Montserrat. En el transcurs del projecte expositiu, tanmateix, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha adquirit l’obra Pins del Masnou (1932) que enriquirà el discurs expositiu del Museu de Maricel, que ja comptava amb Paisatge pintat per Villà a la Pobla de Segur el 1937.

Per complementar la mostra, també s’hi exhibeix un audiovisual, en el qual, a més dels comissaris s’han reunit les veus que més han contribuït a donar a conèixer l’obra de Miquel Villà. D’una banda, el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, responsable de recollir l’amplíssim ressò que tingué el pintor al llarg de la seva trajectòria en un llibre que va ser i continua sent referència per al seu estudi crític: l’Àlbum Villà, editat per Quaderns Crema el 1999. De l’altra, el poeta i crític Juan Antonio Masoliver, gran amic del pintor i una de les persones que millor s’han aproximat a la seva pintura, a la seva manera de ser i al seu espai més estimat, el Masnou, que tant coneixia. I finalment, Carles Pongiluppi, autor de la tesi doctoral dedicada a Miquel Villà, aprofundeix en els espais vitals del pintor i la seva forma de treballar.